L’hivern ens proporciona la possibilitat d’observar, a distància, les diferents vegetacions d’una racó del nostre paisatge. En la fotografia podem observar una zona de bosc verd fosc que es correspon amb un alzinar mediterrani de fulla perenne, i una altra zona de castanyeda bruna de fulla caduca. És precisament, aquest bosc de castanyers el que ens marca el camí que va seguir la colada d’un volcà de la Garrotxa, concretament el Volcà de Can Tià. El perquè d’aquest fet el trobem en la naturalesa geològica i àcida del seu sòl, un lloc propici pel desenvolupament d’una vegetació diferent a les alzines mediterrànies veïnes.